// ENGLISH
Necessity is the mother of invention
In Cuba, survival is a full-time job. With a professional monthly salary of around €25, an inflation rate of 80%, and a dozen eggs costing up to €12, the average Cuban spends much of the day queueing — sometimes for as long as eight hours — just to meet basic needs.
The US embargo, in place since the 1960s, and the debt accumulated with former allies like Russia and China — now barely sympathetic — have left the country, post-pandemic, facing one unshakable certainty: the need to secure even the most basic of essentials.
In state-run markets, the famous ration book — in place since 1962 — lists what should be distributed each month: rice, bread, coffee, eggs, salt, oil… But being printed doesn’t mean it’s available. Weariness has led many Cubans to stop even picking up the daily soft bread roll still officially offered. Others, meanwhile, use ration books belonging to deceased relatives, hoping to collect just a little more of the little there is.
Based on economic and journalistic sources about Cuba’s rationing system, the 2021 monetary reform, and the impact of the US embargo on the country’s informal economy.
// ESPAÑOL
La necesidad es la madre del ingenio
En Cuba, sobrevivir es una ocupación a tiempo completo. Con un sueldo medio profesional de unos 25 euros al mes, una inflación del 80% y una docena de huevos que puede costar hasta 12 euros, el cubano promedio pasa buena parte del día haciendo colas —de hasta 8 horas— para cubrir necesidades básicas. El embargo estadounidense, vigente desde los años 60, y la deuda acumulada con antiguos aliados como Rusia y China —hoy apenas simpatizantes— han dejado al país, tras la pandemia, sumido en una sola certeza: la necesidad de abastecerse con todo lo más básico imaginable.
En los mercados estatales, la célebre cartilla de racionamiento, instaurada en 1962, establece lo que “debería” entregarse cada mes: arroz, pan, café, huevos, sal, aceite… Pero que esté escrito no significa que esté disponible. El hastío hace que muchos cubanos ya desistan incluso de recoger el bollito de pan diario que aún se promete. Otros, sin embargo, usan cartillas de familiares difuntos para poder recoger un poco más de lo poco que se ofrezca ese día.
Información basada en fuentes económicas y periodísticas sobre el sistema de racionamiento en Cuba, el reordenamiento monetario de 2021 y el impacto del embargo estadounidense en la economía informal del país.
// CATALÀ
La necessitat és la mare de l’enginy
A Cuba, sobreviure és una ocupació a temps complet. Amb un sou mitjà professional d’uns 25 euros al mes, una inflació del 80% i una dotzena d’ous que pot arribar a costar 12 euros, el cubà mitjà passa bona part del dia fent cues —fins a vuit hores— per cobrir necessitats bàsiques.
L’embargament dels Estats Units, vigent des dels anys seixanta, i el deute acumulat amb antics aliats com Rússia i la Xina —avui tan sols simpatitzants distants— han deixat el país, després de la pandèmia, immers en una única certesa: la necessitat d’abastir-se de tot allò més elemental.
Als mercats estatals, la famosa llibreta de racionament —implantada l’any 1962— detalla allò que hauria de distribuir-se cada mes: arròs, pa, cafè, ous, sal, oli… Però que hi estigui escrit no vol dir que estigui disponible. El cansament fa que molts cubans deixin fins i tot d’anar a recollir el panet diari que encara es promet. Altres, en canvi, fan servir llibretes de familiars difunts per intentar obtenir una mica més del poc que hi hagi aquell dia.
Informació basada en fonts econòmiques i periodístiques sobre el sistema de racionament a Cuba, la reforma monetària del 2021 i l’impacte de l’embargament nord-americà en l’economia informal del país.
CUBA l’esperimento infinito
@jmanuvillanueva
GRIMALDI FACTORY
vico San Luca 4/2