// ENGLISH

Patch over patch

Meanwhile, the black market has become the real alternative: a hyper-liberal and parallel economy where, although two currencies are officially in circulation (the CUP and the MLC), in practice, CUP, dollars, euros and remnants of the old CUC all change hands. Prices fluctuate wildly, with no tariff control or stable reference values.
The government has helped sustain this duality by creating shops that accept only MLC — freely convertible currency — where shelves are stocked, but customers are scarce. The challenge for the population is not what to buy, but how to get the currency to pay for it. In just a few years, MLC stores have grown from 3% to 90% of the formal retail system.
In response, Mipymes have emerged — small private businesses legally permitted by the State. Yet they too operate under monetary chaos, speculation, scarcity, and a deep dependence on imports and remittances.
The result: a system patched over with another, and yet another, like putting plasters over plasters on the same wound. No one knows what rules apply anymore. It’s not quite a market, not quite a State. An economy that no longer answers to socialism, nor to capitalism.
In Cuba in 2025, there are no longer two separate realities. Tourists and Cubans now live under the same logic: finding ways to stock up in a country that has run out. With Bahamian prices and Haitian wages, the experiment carries on through inertia. And so does the need.

Based on economic and journalistic sources about Cuba’s rationing system, the 2021 monetary reform, and the impact of the US embargo on the country’s informal economy.
// ESPAÑOL

Tiritas sobre tiritas

Mientras tanto, el mercado negro se impone como alternativa real: una economía hiperliberal y paralela, donde aunque formalmente hay dos monedas (la CUP y la MLC), en la práctica circulan CUP, dólares, euros y remanentes del CUC. Los precios fluctúan según la ley de la escasez, sin control de tarifas ni valor de referencia estable.
El gobierno ha contribuido a esta dualidad con la creación de tiendas en Moneda Libremente Convertible (MLC): establecimientos bien surtidos pero vacíos de clientes, porque sus productos solo se pueden pagar en divisas extranjeras. El reto para la población es cómo conseguir esas divisas. Las tiendas MLC pasaron de representar el 3% al 90% del comercio formal en pocos años. Como respuesta, han surgido las Mipymes: pequeños negocios privados autorizados por el Estado. Pero estos también conviven con el caos monetario, la especulación, la escasez y la dependencia de importaciones o remesas.
El resultado: un sistema que se remienda con otro, y otro más, como si se pusieran tiritas sobre tiritas en la misma herida. Nadie sabe ya qué reglas están vigentes. No es del todo mercado, ni del todo Estado. Una economía que ya no responde ni al socialismo, ni al capitalismo.
En la Cuba de 2025 ya no hay dos realidades. Turistas y cubanos comparten la misma lógica: abastecerse en un país desabastecido. Con precios de Bahamas y salarios de Haití, el experimento sigue su inercia. Y la necesidad, también.

Información basada en fuentes económicas y periodísticas sobre el sistema de racionamiento en Cuba, el reordenamiento monetario de 2021 y el impacto del embargo estadounidense en la economía informal del país.
// CATALÀ

Tireta sobre tireta

Mentrestant, el mercat negre s’imposa com l’alternativa real: una economia paral·lela i ultraliberal on, tot i que oficialment només hi ha dues monedes (la CUP i la MLC), en la pràctica circulen CUP, dòlars, euros i restes del vell CUC. Els preus fluctuen segons la llei de l’escassetat, sense control de tarifes ni valors de referència estables.
El govern ha alimentat aquesta dualitat amb la creació de botigues en Moneda Lliurement Convertible (MLC): establiments plens de productes però buits de clients, perquè només s’hi pot pagar amb divisa estrangera. El repte per a la població no és què comprar, sinó com aconseguir aquestes divises. En pocs anys, aquestes botigues han passat de representar el 3% al 90% del comerç formal.
Com a resposta, han sorgit les Mipymes: petits negocis privats autoritzats per l’Estat. Però també han de conviure amb el caos monetari, l’especulació, l’escassetat i la dependència de les importacions o de les remeses familiars.
El resultat: un sistema que es recos a sobre d’un altre, i d’un altre més, com si es posessin tiretes damunt de tiretes sobre la mateixa ferida. Ja ningú sap quines regles són vigents. No és del tot mercat, ni del tot Estat. Una economia que ja no respon ni al socialisme ni al capitalisme.
A la Cuba del 2025 ja no hi ha dues realitats. Turistes i cubans comparteixen la mateixa lògica: abastir-se en un país desabastit. Amb preus de les Bahames i sous d’Haití, l’experiment continua per inèrcia. I la necessitat, també.

Informació basada en fonts econòmiques i periodístiques sobre el sistema de racionament a Cuba, la reforma monetària del 2021 i l’impacte de l’embargament nord-americà en l’economia informal del país.

CUBA l’esperimento infinito  
@jmanuvillanueva

 

GRIMALDI FACTORY
vico San Luca 4/2