// ENGLISH
The experiment at the altars
If there’s one experiment that has endured in Cuba — beyond governments, reforms or crises — it’s that of Afro-Cuban religion. A belief system that is flexible, persistent and deeply symbolic, shaped by the descendants of enslaved people through syncretism: a strategic overlay of Catholic saints and African orishas.
In Cuba, you can be superstitious without being religious. While more than 50% of Cubans identify as atheists, many practise Yoruba-based rituals alongside Catholic devotion. The Virgin of Charity of El Cobre is also Ochún, the Virgin of Regla is Yemayá, and Saint Lazarus is Babalú Ayé. Afro-Cuban religion is not practised in temples, but in homes, on family altars, in streets and courtyards, where offerings blend with the everyday.
In Palmira, in Cienfuegos province, several religious brotherhoods have moved from clandestinity to legal recognition. There, Yuniesky Hernández guards the sacred drums of the Santa Bárbara Society, founded more than a century ago by the enslaved woman Lugarda Fernández. On 17 December, they honour Saint Lazarus — also Babalú Ayé in santería — with a closed and powerful ceremony. The altar brings saints and orishas together in a single symbolic space: flowers, candles, plaster figures and metallic ex-votos shaped like organs or limbs, offered to ask or thank for healing.
Other expressions of syncretism range from the intimate to the kitsch. Like La Señora Habana, a santera who smokes cigars, throws cowrie shells, poses for photos and reads fortunes with Spanish playing cards. Or the pig heads in flowerpots, surrounded by sunflowers, offered to the gods on a random Havana street corner.
In Cuba, faith and resistance walk side by side. The religious experiment goes on — without dogma, without temples, and without asking permission.
Based on anthropological and sociological sources on Afro-Cuban religion, syncretism and the history of religious brotherhoods such as the Santa Bárbara Society in Palmira.
// ESPAÑOL
El experimento en los altares
Si hay un experimento que ha perdurado en Cuba —más allá de gobiernos, reformas o crisis— es el de la religión afrocubana. Un sistema de creencias flexible, persistente y profundamente simbólico que los descendientes de esclavos moldearon bajo la forma del sincretismo: una superposición estratégica entre los santos católicos y los orishas africanos.
En Cuba, se puede ser supersticioso sin ser religioso. Aunque más del 50% de los cubanos se declaren ateos, muchos practican rituales de origen yoruba en paralelo con devociones católicas. La Virgen de la Caridad del Cobre es también Ochún, la Virgen de Regla es Yemayá, y San Lázaro es Babalú Ayé. La religión afrocubana no se vive en templos, sino en casas, en altares familiares, en calles y solares, donde las ofrendas se mezclan con lo cotidiano.
En la localidad de Palmira, en la provincia de Cienfuegos, varias hermandades religiosas han pasado de la clandestinidad a la legalidad. Allí, Yuniesky Hernández resguarda los tambores sagrados de la Sociedad Santa Bárbara, fundada por la esclava Lugarda Fernández hace más de un siglo. El 17 de diciembre celebran a San Lázaro —también Babalú Ayé en la santería— con una ceremonia cerrada y poderosa. El altar de la hermandad reúne a santos y orishas en un mismo espacio simbólico: flores, velas, santos de yeso y exvotos metálicos con forma de órganos o extremidades, que agradecen o imploran sanación.
Otras expresiones del sincretismo van desde lo íntimo hasta lo kitsch. Como La Señora Habana, una santera que fuma tabaco, lanza caracolas, cobra por fotos y lee la suerte con barajas españolas. O como las cabezas de cerdo en macetas, rodeadas de girasoles, ofrendadas a los dioses en una esquina cualquiera de La Habana.
En Cuba, fe y resistencia caminan juntas. El experimento religioso sigue sin dogmas, sin templo, y sin pedir permiso.
Información basada en estudios antropológicos y sociológicos sobre el sincretismo religioso en Cuba, la práctica de la santería y la historia de las hermandades afrocubanas como la Sociedad Santa Bárbara en Palmira.
// CATALÀ
L’experiment als altars
Si hi ha un experiment que ha resistit a Cuba — més enllà de governs, reformes o crisis — és el de la religió afro-cubana. Un sistema de creences flexible, persistent i profundament simbòlic, modelat pels descendents d’esclaus a través del sincretisme: una superposició estratègica entre sants catòlics i orishas africans.
A Cuba, es pot ser supersticiós sense ser religiós. Tot i que més del 50% dels cubans es declaren ateus, molts practiquen rituals d’origen ioruba paral·lelament a devocions catòliques. La Mare de Déu de la Caritat del Cobre és també Ochún, la Mare de Déu de Regla és Yemayá, i Sant Llàtzer és Babalú Ayé. La religió afro-cubana no es viu en temples, sinó a les llars, als altars familiars, als carrers i als patis, on les ofrenes es barregen amb el quotidià.
A Palmira, a la província de Cienfuegos, diverses germandats religioses han passat de la clandestinitat a la legalitat. Allà, Yuniesky Hernández guarda els tambores sagrats de la Societat de Santa Bàrbara, fundada fa més de cent anys per l’esclava Lugarda Fernández. El 17 de desembre celebren Sant Llàtzer — també Babalú Ayé a la santeria — amb una cerimònia tancada i poderosa. L’altar de la germandat reuneix sants i orishas en un mateix espai simbòlic: flors, espelmes, imatges de guix i exvots metàl·lics amb forma d’òrgans o extremitats, que demanen o agraeixen curacions.
Altres expressions del sincretisme van de l’intimisme al kitsch. Com La Señora Habana, una santera que fuma tabac, llença caragoles, cobra per les fotos i llegeix la sort amb cartes espanyoles. O com els caps de porc en testos, envoltats de gira-sols, oferts als déus en qualsevol racó de l’Havana.
A Cuba, fe i resistència caminen juntes. L’experiment religiós continua — sense dogmes, sense temples i sense demanar permís.
Informació basada en fonts antropològiques i sociològiques sobre el sincretisme religiós afro-cubà i la història de les germandats com la Societat de Santa Bàrbara a Palmira.
CUBA l’esperimento infinito
@jmanuvillanueva
GRIMALDI FACTORY
vico San Luca 4/2